Sobre el material
El material utilitzat són les restes del meu arxiu, del que m'he anat desfent des de 2000 en les meves performances (veure http://carlos-pina.stidna.org/en_torno), en total 9 caixes de material divers.
La societat actual genera més material escrit del que és possible assimilar amb el temps de què disposem. La idea que va conformar aquest arxiu va ser apartar tot allò que semblava interessant per llegir-lo “quan tingués temps”, temps que no va arribar. Cadascuna de les parts d'aquest procès performàtic de desfer-me de les diferents parts del meu arxiu implicava una darrera revisitació que em permetia recuperar aquell temps. La darrera revisió permetia completar el destí de l'arxiu i completar el destí del seu contingut, tot i que ja obsolet.
La lectura de l'arxiu encara que en un temps decalat calma l'angoixa existencial de “no estar informat” però provoca una curiosa distorsió en el continuum temporal, perquè el que es llegeix ja va passar fa anys. Aquesta angoixa és la “creu” de la qual parlaré en un altre moment, i aquesta lectura decalada es converteix, per la seva falta d'utilitat, en diversió i per no encaixar en el paradigma dominant, en subversió.
Sobre el procés
En un primer moment, el procés de treball amb els material dins d'aquest “taller” va seguir la mateixa dinàmica que els cartells enganxats als espais públics, on les diferents capes se superposa, una informació amaga l'anterior, a més d'haver-hi trossos arrencats. Arribat a un punt, amb un cert número de capes, el conjunt adquiria volum i consistència, deixant de ser un pla bidimensional per convertir-se en un objecte tridimensional. Fruit d'aquest primer procés van ser els murals i les creus realitzades amb els flyers i invitacions a activitats culturals.
Tot aquest procés ha estat documentat fotogràficament.
En un moment donat, el procés va arribar a un punt d'inflexió conceptual, abandonant el model constructiu dels cartells a l'espai públic. A partir de llavors, els objectes construïts estarien determinats pel contingut del seu material constitutiu. Significat i significant tindran una estreta relació, els objectes intervinguts performàticament esdevindran “performatius”, passaran de la paraula a l'acció.
El material utilitzat són les restes del meu arxiu, del que m'he anat desfent des de 2000 en les meves performances (veure http://carlos-pina.stidna.org/en_torno), en total 9 caixes de material divers.
La societat actual genera més material escrit del que és possible assimilar amb el temps de què disposem. La idea que va conformar aquest arxiu va ser apartar tot allò que semblava interessant per llegir-lo “quan tingués temps”, temps que no va arribar. Cadascuna de les parts d'aquest procès performàtic de desfer-me de les diferents parts del meu arxiu implicava una darrera revisitació que em permetia recuperar aquell temps. La darrera revisió permetia completar el destí de l'arxiu i completar el destí del seu contingut, tot i que ja obsolet.
La lectura de l'arxiu encara que en un temps decalat calma l'angoixa existencial de “no estar informat” però provoca una curiosa distorsió en el continuum temporal, perquè el que es llegeix ja va passar fa anys. Aquesta angoixa és la “creu” de la qual parlaré en un altre moment, i aquesta lectura decalada es converteix, per la seva falta d'utilitat, en diversió i per no encaixar en el paradigma dominant, en subversió.
Sobre el procés
En un primer moment, el procés de treball amb els material dins d'aquest “taller” va seguir la mateixa dinàmica que els cartells enganxats als espais públics, on les diferents capes se superposa, una informació amaga l'anterior, a més d'haver-hi trossos arrencats. Arribat a un punt, amb un cert número de capes, el conjunt adquiria volum i consistència, deixant de ser un pla bidimensional per convertir-se en un objecte tridimensional. Fruit d'aquest primer procés van ser els murals i les creus realitzades amb els flyers i invitacions a activitats culturals.
Tot aquest procés ha estat documentat fotogràficament.
En un moment donat, el procés va arribar a un punt d'inflexió conceptual, abandonant el model constructiu dels cartells a l'espai públic. A partir de llavors, els objectes construïts estarien determinats pel contingut del seu material constitutiu. Significat i significant tindran una estreta relació, els objectes intervinguts performàticament esdevindran “performatius”, passaran de la paraula a l'acció.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada